Fútbol e identidades nacionales en Cataluña: el papel del RCD Espanyol de Barcelona ante la campaña autonomista de 1918-1919
DOI:
https://doi.org/10.20868/mhd.2025.30.5521Palabras clave:
RCD Espanyol , FC Barcelona , Futbol , Catalanismo, Identidades nacionalesResumen
La campaña a favor de un estatuto de autonomía desarrollada en Cataluña entre 1918 y 1919 coincidió con un momento clave en la consolidación del fútbol como generador de identidades sociales, políticas y nacionales. Mientras entidades como el FC Barcelona afianzaban su perfil catalanista, sectores mediáticos cercanos al club identificaban a su principal rival ciudadano, el RCD Espanyol, como representante de la españolidad en Cataluña. Este estudio analiza el papel desempeñado por el Espanyol durante dicho proceso autonomista y examina las narrativas históricas que se han construido a partir de él. La investigación se basa en una revisión crítica de fuentes secundarias y en el análisis detallado de fuentes primarias, tanto hemerográficas como documentales. El estudio de materiales inéditos permite cuestionar la imagen historiográfica dominante, al poner de relieve una postura institucional de neutralidad por parte del RCD Espanyol, junto con la presencia activa de expresiones catalanistas en su masa social.
Descargas
Referencias
Aranda Prieto, Javier. 2019. “Futbol Club Barcelona, la formación de una organización deportiva (1899-1923)”. Materiales para la Historia del Deporte, n.º 19: 94-105. https://polired.upm.es/index.php/ materiales_historia_deporte/article/view/4016.
Arrechea Rivas, Fernando y Xavier Torrebadella Flix. 2016. “La polémica participación de España en los Juegos Olímpicos de Amberes 1920”. Materiales para la Historia del Deporte, n.º 14: 113–38. https:// polired.upm.es/index.php/materiales_historia_deporte/article/view/4108.
Artells, Joan Josep. 1972. Barça, Barça, Barça. Futbol Club Barcelona, esport i ciutadania: els inicis d’una història. Barcelona: Editorial Laia.
Bahamonde, Ángel. 2011. “La escalada del deporte en España en los orígenes de la sociedad de masas, 1900-1936”. En Atletas y ciudadanos. Historia social del deporte en España, 1870-2010, coordinado por Xavier Pujadas, 89–123. Madrid: Alianza Editorial.
Balcells, Albert. 2010. El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya.
Balcells, Albert, Enric Pujol y Jordi Sabater. 1995. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa.
Barnils, Ramon, Jordi Finestres, Toni López, Jaume S. Sabartés y Fernando Torrecilla. 1999. Història crítica del Futbol Club Barcelona, 1899 – 1999. Barcelona: Editorial Empúries.
Carbó i Santaeularia, Daniel. 1924. Historial del FC Barcelona (1899-1924). Noces d’argent. Barcelona: Imprenta Costa.
Casals Meseguer, Xavier y Enric Ucelay-Da Cal. 2023. El Fascio de las Ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español. Barcelona: Pasado Presente.
Casassas Ymbert, Jordi. 2013. 1914. Centenari de la Mancomunitat de Catalunya i la significació del bicentenari de 1714 en la seva perspectiva històrica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Casassas Ymbert, Jordi. 2015. “El fet diferencial català (1901–1939)”. En Anàlisi històrica de la identitat catalana, coordinado por Ferran Sabaté i Corull, 133–44. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Closa, Antoni, Jaume Rius y Joan Vidal. 2001. 1900 – 2000. Un segle de futbol català. Barcelona: Federació Catalana de Futbol. Colomé, Gabriel. 1997. “Futbol i identitat nacional a Catalunya: FC Barcelona i RCD Espanyol”. L’avenç, n.º 211: 32-51.
Colomines i Companys, Agustí. 2019. “La Mancomunitat, entre el centralisme estatista i l’autonomisme catalanista”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 109–27. Catarroja–Barcelona: Editorial Afers.
Colomines i Companys, Agustí y Aurora Madaula. 2014. Pàtria i progrés. La Mancomunitat de Catalunya, 1914 – 1924. Barcelona: Comanegra.
Conde, Justo. 1990. Equipos con Historia. RCD Español. Madrid: Universo Editorial.
Deig, Antoni. 1998. El Barça, más que un club. Barcelona: Editorial Barcanova.
Díaz Noci, Javier. 2016. “Los nacionalistas van al fútbol. Deporte, ideología y periodismo en los años 20 y 30”. ZER. Revista de Estudios de Comunicación 5, n.º 9. https://repositorio.consejodecomunicacion.gob.ec//handle/CONSEJO_REP/2993.
Dunning, Eric. 2009. “Figurational/Process-Sociological Reflections on Sport and Globalisation: Some Conceptual-Theoretical Observations with Special Reference to the ‘Soccer’ Form of Football”. Apunts. Educación Física y Deportes, n.º 97: 8–17. https://shorturl.at/MKlYr.
Fontquerni, Enriqueta. 1977. “Objectiu prioritari de la Mancomunitat: la formació social i tècnica”. L’Avenç, n.º 3: 31-5.
Gonzàlez i Vilalta, Arnau. 2019. “Un moment de tensió màxima? La campanya per l’autonomia (1918– 1919) segons la diplomàcia francesa”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 253–307. Catarroja: Editorial Afers.
Iturriaga Barco, Ángel. 2015. “El poder político y social en la historia del Futbol Club Barcelona (1899 – 2015)”. Tesis doctoral, Universidad de la Rioja. https://investigacion.unirioja.es/documentos/ 5c13b16ac8914b6ed377682c.
Llauradó, Jaume. 1994. El Barça. D’un club, d’un país. Barcelona: Columna Edicions.
Llorens, Carles. 1998. Breve historia del F.C. Barcelona. Barcelona: Editorial Barcanova.
McFarland, Andrew. 2013. “Founders, foundations and early identities: football’s early growth in Barcelona”. Soccer and Society 14, n.º 1: 93-107. https://doi.org/10.1080/14660970.2013.767723.
Monés, Jordi. 1977. “L’obra educativa de la Mancomunitat”. L’Avenç, n.º 3: 36-40.
Murgades, Josep. 1977. “Aspectes culturals de la Mancomunitat”. L’Avenç, n.º 3: 48-53.
Poblet, Josep Maria. 1970. El moviment autonomista a Catalunya dels anys 1918-1919. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Pujadas, Xavier. 2010. “De las élites a las masas: Deporte y transformación de las formas de ocio moderno en Cataluña (1890–1936)”. En La metamorfosis del deporte. Investigaciones sociales y culturales del fenómeno deportivo contemporáneo, coordinado por Xavier Pujadas, 19–39. Barcelona: Editorial UOC.
Pujadas, Xavier y Carles Santacana. 1999. “De club esportiu a símbol del catalanisme. El Barça (1915 – 1925)”. L’Avenç, n.º 238: 33-8.
Pujadas, Xavier y Carles Santacana. 2003. “El club deportivo como marco se sociabilidad en España. Una visión histórica (1830-1975)”. Hispania 63, n.º 214: 505-21. https://doi.org/10.3989/ hispania.2003.v63.i214.222.
Pujol, Enric. 2014. “L’Estatut que no va poder ser”. Revista de Catalunya, n.º Extraordinari, 1: 219-29.
Safont i Plumed, Joan. 2014. “Catalunya i la Gran Guerra (1914-1918): aliadòfils, germanòfils i neutrals, divises i lluites polítiques”. Revista de Catalunya, n.º Extraordinari, 1: 65-74.
Salvador Duch, Joan. 2004. “Futbol metàfora d’una guerra freda. Un estudi antropològic del Barça”. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili. http://www.tdx.cat/TDX-0920105-140926.
Santacana, Carles. 2005. El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). Barcelona: Ed. Mina.
Santacana, Carles. 2014. “Esport, societat i identitat collectiva a la Catalunya contemporània”. Catalan Historical Review, n.º 7: 159-68. https://doi.org/10.2436/20.1000.01.103.
Santacana, Carles. 2019. “‘Un deure de l’hora present’. L’assaig de la política esportiva de la Mancomunitat”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 205–15. Catarroja: Editorial Afers.
Sarrión i Gualda, Josep. 1982. Història de l’escola d’administració pública de Catalunya (1912-1939). Barcelona: Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Segura Palomares, Juan. 1974. Historia del RCD Español. Barcelona: La Gran Enciclopedia Vasca.
Segura Palomares, Juan. 2001. Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona. Barcelona: La Fundació RCDE.
Tolo Gutiérrez, David (Coord.). 2021. Història del RCD Espanyol. 1900-2021. Cornellà de Llobregat: La Fundació RCDE.
Torrebadella Flix, Xavier. 2012. “Orígenes del futbol en Barcelona (1892-1903)”. Revista Internacional de Ciencias del Deporte – RICYDE, n.º 27: 80-102. https://ddd.uab.cat/record/117254.
Torrebadella Flix, Xavier y Fernando Arrechea (2019). “Barcelona cuna y promotora del fútbol en España. Regeneracionismo, modernismo y nacionalismo en los inicios del fútbol (1904-1910)”. La Razón Histórica. Revista hispanoamericana de Historia de las Ideas, n.º 44: 108-37. https://ddd.uab.cat/record/ 230695.
Torres, Salva y Frederic Porta. 2019. Barça i Catalunya. Els orígens de la simbiosi (1899 – 1936). Barcelona: Confederació Mundial de Penyes del FCB.
Torres, Xavier y Frederic Porta. 2021. Barça: més que un club?. Valls: Cossetània.
Úbeda-Colomer, Joan, Pere Molina y Miguel Villamón. 2017. “La construcción de identidades colectivas a través del fútbol: cuando los nacionalismos juegan en los estadios”. Materiales para la Historia del Deporte, n.º 15: 45-56. https://polired.upm.es/index.php/materiales_historia_deporte/article/view/4092.
Ucelay-Da Cal, Enric. 2019a. “Mancomunar-se. Com anar d’un tecnicisme jurídic a una institucionalitat nacional catalana”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 9–25. Catarroja: Editorial Afers.
Ucelay-Da Cal, Enric. 2019b. “La Mancomunitat com a teatre polític: mimesis i praxis”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 75–107. Catarroja: Editorial Afers.
Ucelay-Da Cal, Enric y Arnau Gonzàlez i Vilalta. 2019. “Continuitats i precedents de la Mancomunitat”. En L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, editado por Enric Ucelay-Da Cal, Enric Pich y Arnau Gonzàlez, 295–307. Catarroja: Editorial Afers.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 David González Vázquez, Javier Robles Montesinos (Autor/a)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:- Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada. (Véase El efecto del acceso abierto).







